■ persecució

Partició sil·làbica: per_se_cu_ci_ó
Etimologia: del ll. persecutio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Acció de perseguir.
  2. dret penal Procediment judicial dirigit contra algú del qual hom té indicis racionals que ha comès una acció criminal o hi ha participat.
  3. plural història eclesiàstica Nom donat a l’actitud de l’imperi Romà envers el cristianisme.
  4. història i religió Inflicció de penes als adeptes d’una creença, d’una religió.