■ personalitzar

Etimologia: de personal 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
    1. Fer personal un subjecte que no ho és. Personalitzar un vici.
    2. Fer personal un verb unipersonal o impersonal.
  2. usat absolutament Referir-se a una persona determinada. Dic això sense personalitzar, en general.
    1. Adaptar (alguna cosa) a les característiques, als gustos o a les necessitats d’una persona, donar un caràcter personal. Personalitzar l’atenció als malalts. Personalitzar una casa, un regal.
    2. automòbil, automobilisme Modificar l’aspecte o les característiques tècniques (d’un vehicle) amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari.
    3. informàtica Adequar l’aspecte o el comportament (d’un component del maquinari o del programari) a les necessitats o les preferències d’un usuari. Personalitzar la barra d’eines d’un tractament de textos.