Es mostren 3 resultats

■ pi1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pi</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. pīnus, íd. 1a font: 1033
    masculí
  1. botànica
    1. Gènere d’arbres perennifolis de la família de les pinàcies (Pinus sp), de fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons. Cal esmentar-ne el pi blanc (o bord, o garriguenc) (P. halepensis), el pi escarrassó o pi carrasser, anomenat també pinassa 1, el pi negre (P. uncinata), el pi pinyer (o bo, o de pinyons, o pinyoner, o ver) (P. pinea), el pi roig (o melis, o rojal, o rojalet) (P. sylvestris), el pi americà (P. aristata), el pi cembra (P. cembra), el pi d’Àustria (P. nigra ssp nigra), el pi de Canàries (P. canariensis), el pi excels (P. excelsa), el pi insigne (P. radiata ) i el pi rígid (P. rigida).
    2. fusteria Fusta del pi.
  2. festa del Pi de Sant Antoni etnografia Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat en la qual els joves lluiten per a pujar a la copa del pi per tal d’abastar un gall col·locat al cim.



    3. Vegeu també:
    pi2

■ pi1

masculí botànica Gènere d’arbres perennifolis de la família de les pinàcies Pinus sp , de fulles aciculars agulles, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes , i les quals contenen les llavors, els pinyons Cal esmentar-ne el pi blanc o bord , o garriguenc P halepensis , el pi escarrassó o pi carrasser , anomenat també pinassa 1, el pi negre P uncinata , el pi pinyer o bo , o de pinyons , o pinyoner , o ver P pinea , el pi roig o melis , o rojal , o rojalet P…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pi2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pi</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del gr. pĩ, íd.
    femení
  1. Nom de la setzena lletra de l’alfabet grec [π Π].
  2. matemàtiques Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592...
  3. química física
    1. electró pi (π) Electró que ocupa un orbital pi.
    2. enllaç pi (π) Enllaç constituït per orbitals pi enllaçats.
    3. orbital pi (π) Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç.



    4. Vegeu també:
    pi1

■ pi2

femení Nom de la setzena lletra de l’alfabet grec π Π matemàtiques Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre 3,141592 química física electró pi π Electró que ocupa un orbital pi enllaç pi π Enllaç constituït per orbitals pi enllaçats orbital pi π Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç Vegeu també pi 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pi-

■ pi-

Forma prefixada del mot grec pýon , que significa ‘pus’ Ex pièmia