<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piano</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: pi_a_no
Etimologia: de l’it. pianoforte, ant. espècie de clavicordi que permetia tocar suau i fort, comp. de piano ‘suau, fluix, pla’, ll. planus, -a, -um ‘pla, uniforme, fàcil’, i forte ‘fort’, ll. fortis, íd. 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: de l’it. pianoforte, ant. espècie de clavicordi que permetia tocar suau i fort, comp. de piano ‘suau, fluix, pla’, ll. planus, -a, -um ‘pla, uniforme, fàcil’, i forte ‘fort’, ll. fortis, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
-
masculí
-
música
- Instrument de cordes percudides amb teclat que, a diferència del clavicèmbal, pot matisar el so. Piano de cua, de mitja cua, vertical.
- piano de maneta (o de manubri) Instrument mecànic que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc.) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
- piano electrònic Instrument electròfon proveït d’oscil·ladors i accionat mitjançant un teclat.
- piano preparat Piano damunt les cordes del qual han estat disposats objectes diversos, a fi d’alterar-ne la sonoritat.
- esports En els esports de motor, vora de ciment o d’un altre material sòlid, pintada amb franges de dos colors, que serveix per a marcar els límits interiors o exteriors de determinats trams de la pista d’un circuit, especialment en els revolts.
-
indústria tèxtil
- Corda que mou les pues, en moltes màquines de filatura i de tissatge.
- Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard mitjançant un mecanisme de teclat.
Vegeu també:
piano2