Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

piano1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">piano</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_a_no
Etimologia: de l’it. pianoforte, ant. espècie de clavicordi que permetia tocar suau i fort, comp. de piano ‘suau, fluix, pla’, ll. planus, -a, -um ‘pla, uniforme, fàcil’, i forte ‘fort’, ll. fortis, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
  1. música
    1. Instrument de cordes percudides amb teclat que, a diferència del clavicèmbal, pot matisar el so. Piano de cua, de mitja cua, vertical.
    2. piano de maneta (o de manubri) Instrument mecànic que hom fa sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona un cilindre (o un plec de paper o cartó perforat, etc.) tancat dins una caixa, generalment en forma de piano.
    3. piano electrònic Instrument electròfon proveït d’oscil·ladors i accionat mitjançant un teclat.
    4. piano preparat Piano damunt les cordes del qual han estat disposats objectes diversos, a fi d’alterar-ne la sonoritat.
  2. esports En els esports de motor, vora de ciment o d’un altre material sòlid, pintada amb franges de dos colors, que serveix per a marcar els límits interiors o exteriors de determinats trams de la pista d’un circuit, especialment en els revolts.
  3. indústria tèxtil
    1. Corda que mou les pues, en moltes màquines de filatura i de tissatge.
    2. Màquina manual per a picar els cartons de les màquines jacquard mitjançant un mecanisme de teclat.



  4. Vegeu també:
    piano2

piano1

piano2

piano2