Es mostren 2 resultats

pic1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de picar 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. oficis manuals Eina que consisteix en una peça de ferro o d’acer, acabada en punta en un dels seus extrems o en ambdós, proveïda de mànec, que hi és endollat en l’ull practicat entre els seus extrems.
    1. Cim agut d’una muntanya. Els pics de Montserrat.
    2. a pic Verticalment. Un cingle tallat a pic.
  2. anar a pic nàutica Enfonsar-se una embarcació.
  3. pic bastard ornitologia Pica-soques blau.
  4. pic d’aurica construcció naval Verga en la qual hom enverga el gràtil d’una vela aurica.
  5. virar a pic nàutica Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles resti tibant i vertical.



  6. Vegeu també:
    pic2

pic1

pic2

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">pic</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: v. pic1
Body
    masculí
    1. Cop donat a la porta amb un picaporta, a la campana amb el batall. Tres pics i repicó. Un pic de campana.
    2. Cop, vegada. Hi he anat tres pics i encara no l’he trobat.
  1. Moment de la màxima intensitat d’una acció, d’un efecte, d’un espai de temps considerat amb relació als seus efectes. El pic del sol. Al pic del batre. Al pic de l’estiu.
    1. Punt que hom marca amb la ploma, amb la punta d’un llapis. Damunt la i cal posar un pic.
    2. Forat que hom fa amb la punta d’una agulla, d’un punxó.
    3. Senyal o clap petit i rodó.
    4. pic de gall Petit clap com de sang en el rovell d’un ou fecundat; gallada.



  2. Vegeu també:
    pic1

pic2