<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pila</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. pīla ‘pilar, columna’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
-
femení
- Munt, reunió, d’objectes posats regularment els uns sobre els altres. Els llibres posats a piles.
-
- Munt d’una alçària relativament considerable. Una pila de fang.
- pila de carbó Carbonera.
- Gran quantitat, molts. Tenia una pila d’amics. Això et costarà una pila de diners, d’afanys.
-
electrotècnia
- electroquímica Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química. És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica. Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes (positiu i negatiu).
- pila de combustible electroquímica Pila en la qual hi ha un combustible que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.
- pila patró electroquímica Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de força electromotriu (tensió de referència).
- pila solar electrònica Cèl·lula solar.
- pila termoelèctrica Generador de corrent continu, format per un o més parells termoelèctrics, que converteix l’energia calorífica en elèctrica.
- heràldica Peça fonamental consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
-
informàtica
- Llista lineal simple o doble en què la inserció o supressió d’elements només pot ésser feta en un extrem.
- per extensió Memòria en pila.
- numismàtica Per a l’operació d’amonedament a pressió, part de l’encuny fixada a una base de fusta, damunt la qual hom posava la peça a batre, que era percudida per la part mòbil de l’encuny.
- fer pila locució verbal dialectal figuradament Fer campana.
- pila atòmica nucleònica Reactor nuclear.
Vegeu també:
pila2