Es mostren 2 resultats

■ placer1

placer

Etimologia: der. de plaça; documentat en altres llengües, però no pas en cat., ha fet pensar en un origen port., pracel, parcel, d’origen incert i difícil de derivar de praça ‘plaça’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
  1. geomorfologia Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
  2. A la Marina Alta, paratge de la mar on abunda la pesca.


    3. Vegeu també:
    placer2

■ placer1

masculí geomorfologia Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió A la Marina Alta, paratge de la mar on abunda la pesca Vegeu també placer 2

■ placer2 | placera

placer

Etimologia: de plaça
  1. adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a la plaça; públic.
  2. masculí i femení Pagès o hortolà que va regularment a vendre a plaça, en un mercat públic, etc.
  3. adjectiu i masculí i femení Xerraire, cridaner, ordinari.


    4. Vegeu també:
    placer1

■ placer2 | placera

adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a la plaça públic masculí i femení Pagès o hortolà que va regularment a vendre a plaça, en un mercat públic, etc adjectiu i masculí i femení Xerraire, cridaner, ordinari Vegeu també placer 1
Traducció