■ planificació

Partició sil·làbica: pla_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de planificar
    femení
    1. Acció de planificar;
    2. l’efecte.
  2. economia
    1. Acció d’elaborar i executar un pla econòmic.
    2. planificació territorial Procés de decisió pel qual hom determina les directrius, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea i per a un cicle temporal.
  3. planificació familiar sociologia Control de naixements.