Etimologia: del gr. plḗrōma ‘suplement, complement, plenitud’
Body
masculíbotànica En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèl·lules meristemàtiques que donen origen al cilindre central.
masculí botànica En l’àpex vegetatiu de la tija i de l’arrel, part axial integrada per les cèllules meristemàtiques que donen origen al cilindre central Vegeu també pleroma 2
filosofia Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals (per oposició al món de la irrealitat material).
cristianisme
Plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós.
En el valentinianisme, totalitat de les virtualitats (eons) de la segona divinitat (l’Unigènit) en ordre a la manifestació de Déu.
masculí filosofia Terme de la filosofia hellenística ‘plenitud’ que designa l’univers de les coses reals i espirituals per oposició al món de la irrealitat material cristianisme Plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós En el valentinianisme, totalitat de les virtualitats eons de la segona divinitat l’Unigènit en ordre a la manifestació de Déu Vegeu també pleroma 1