Es mostren 2 resultats

■ polissó1
| polissona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polissó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. polisson, ant. ‘lladreguet’, d’on modernament ‘nen entremaliat’ i ‘el qui s’esmuny en algun lloc sense autorització’, der. de polir en el sentit de ‘furtar, robar’, com té també en argot cat
    masculí i femení
  1. Noi entremaliat, malcreient.
  2. aeronàutica, marina, marítim i dret Persona que s’embarca clandestinament en un vaixell o una nau aèria, sense satisfer el preu del passatge.



    3. Vegeu també:
    polissó2

■ polissó1
| polissona

masculí i femení Noi entremaliat, malcreient aeronàutica , marina, marítim i dret Persona que s’embarca clandestinament en un vaixell o una nau aèria, sense satisfer el preu del passatge Vegeu també polissó 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polissó2

polissó2

masculí indumentària Carcassa o coixinet que les dones s’ajustaven a la cintura, a la banda del darrere, sobre les natges, sota les faldilles a fi d’augmentar-ne el volum Vegeu també polissó 1
Traducció