■ prodigiós
| | prodigiosa

Partició sil·làbica: pro_di_gi_ós
Etimologia: del ll. prodigiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
    1. De prodigi. Un fet prodigiós.
    2. Que obra prodigis. Els salvà aquella imatge prodigiosa.
    3. Que enclou un prodigi. Una guarició prodigiosa.
  2. Gran, extraordinari. Feien esforços prodigiosos.