Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

propi
| pròpia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">propi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. proprius, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
  1. adjectiu
    1. Que és d’una persona o una cosa amb exclusió de tota altra. La raó és pròpia de l’home. Això que fas és propi d’un eixelebrat.
    2. Que és d’un mateix i no d’altri. Ho he vist amb els meus propis ulls. L’estima com si fos el seu propi fill.
    3. No manllevat, no postís. Els cabells propis.
    4. lingüística Adequat al significat o ús original dels mots (en oposició a figurat). El sentit propi d’un mot.
  2. masculí [generalment en pl] Persona de la pròpia família, pàtria, condició, etc. La victòria de l’equip local sorprengué propis i estranys.
  3. masculí Persona enviada expressament per a una comanda, missatger.
  4. adjectiu matemàtiques
    1. Dit de la fracció ordinària que té el numerador menor que el denominador.
    2. valor propi Autovalor.
    3. vector propi Autovector.
  5. béns propis (o simplement propis) història Part de les terres comunals que pertanyia al municipi com a entitat i els beneficis de la qual eren destinats a satisfer les despeses dels serveis públics.
    1. derivació pròpia lingüística Formació de mots a partir d’altres ja existents.
    2. nom propi gramàtica Nom que designa un individu (en oposició a nom comú, que designa l’espècie).

propi
| pròpia

propí

propí