■ qualificació

Partició sil·làbica: qua_li_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. qualificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de qualificar;
    2. l’efecte.
    1. dret civil Examen de la legalitat dels títols i documents que, abans de procedir a la inscripció en el registre de la propietat, fa el qui ha d’ésser registrat.
    2. dret processal Apreciació que presenta cadascuna de les parts en un procés penal sobre els fets del sumari, sobre els preceptes legals aplicables i sobre els seus efectes en els acusats.
  3. economia
    1. Nivell de coneixements i aptituds que hom reconeix a un individu determinat per a l’acompliment de cada treball específic.
    2. Valoració, especialment quant a la solvència, que una institució independent fa d’una empresa amb la finalitat d’estimar-ne les característiques, emetre’n una opinió i, posteriorment, establir-ne una classificació respecte a altres empreses.
  4. ensenyament Nota amb què hom valora un examen, el comportament, una prova, un concurs, etc.
  5. acusatiu de qualificació gramàtica Complement d’un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. Ex.: Viu la seva vida.