Es mostren 2 resultats

■ ràfega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ràfega</title>

Etimologia: d’origen incert, potser alteració del cat. ant. i dial. refega, refrega, postverbals de *rafegar (cf. tràfec de trafegar), forma dissimilada de refregar 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. meteorologia Fluctuació del vent en direcció i velocitat.
    2. per extensió Una ràfega de llum.
  2. Successió ràpida de trets d’arma automàtica.

■ ràfega

femení meteorologia Fluctuació del vent en direcció i velocitat per extensió Una ràfega de llum Successió ràpida de trets d’arma automàtica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rafega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rafega</title>

Etimologia: variant de ràfega
    femení
  1. Tongada, passada, cada cop que es fa o que passa una cosa que va a intermitències. La font raja a rafegues. Ja han passat dues rafegues d’excursionistes.
  2. història del dret Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats.

■ rafega

femení Tongada, passada, cada cop que es fa o que passa una cosa que va a intermitències La font raja a rafegues Ja han passat dues rafegues d’excursionistes història del dret Als segles X i XI, dret que hom pagava pel pas dels ramats
Traducció