■ raïm

Partició sil·làbica: ra_ïm
Etimologia: del ll. vg. racīmus, variant del ll. racēmus ‘gotim’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. botànica Inflorescència que consta d’un eix de creixement indefinit sobre el qual són inserides flors pedicel·lades.
    2. agricultura i viticultura, indústries vinícoles Fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula de fruits en baia (els grans de raïm), de diversos colors formats per una pellofa, la polpa i unes quantes llavors.
  2. per extensió botànica
    1. Nom aplicat a certes infructescències semblants al raïm. Un raïm de dàtils.
    2. raïm de guineu Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Paris quadrifolia), rizomatosa, amb tiges dretes i simples, amb una sola flor apical i verda groguenca, i baies globuloses.
    3. raïm de llop Crespinell blanc.
    4. raïm de llop Crespinell groc.
    5. raïm de moro Planta herbàcia perenne de la família de les fitolacàcies (Phytolacca americana), d’olor forta, amb fulles lanceolades, flors blanquinoses en raïms i fruits de color purpuri fosc.
    6. raïm d’ossa Boixerola.
  3. figuradament A cada plataforma hi havia un raïm de persones.
  4. raïm de mar zoologia Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats i de la família dels ascídids (Molgula manhattensis), de cos més ample que llarg, sifons anal i bucal distanciats i mantell prim i transparent.