■ rascle

Homòfon: rascla
Etimologia: de rasclar 1a font: 1575, DPou.
masculí agricultura Nom de diversos instruments agrícoles emprats per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir les llavors, o per a arreplegar palla, herba, etc., que consisteixen en un tros de fusta pla, una sèrie de llistons paral·lels, etc., proveïts de claus o pues, que es passen per damunt la terra tirats per una bèstia o un tractor, o bé manejats a mà per mitjà d’un mànec.