■ ratllar

Compareu: rallar
Etimologia: d’un ll. vg. *radulare, íd., der. de radŭla ‘raspador’; la confluència amb l’ant. raia (v. ratlla) li afegí el sentit de ‘fer línies’ 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Fer una ratlla o ratlles a una cosa. Arrossegant això per sobre del moble l’has ben ratllat.
  2. Reduir pa, formatge, pastanagues, etc., a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa o ratlladora. Ratlleu bé l’api, que quedi ben fi. Pa, formatge ratllat.