■ recloure

Partició sil·làbica: re_clou_re
Etimologia: del ll. td. recludĕre ‘tancar’ (en ll. cl. ‘obrir’), on el re- recalcà l’acció de tirar la porta enrere per tancar 1a font: s. XV
    verb [p p reclòs -osa]
  1. transitiu Tancar algú en un lloc d’on no pot sortir, on està apartat del tracte de la gent, separat de la societat. Van recloure la princesa a la torre més alta.
  2. pronominal Recloure’s en una cel·la.