rectangle

Accessory
Etimologia: del b. ll. rectangŭlus, i aquest, del ll. td. rectiangŭlus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    geometria
  1. adjectiu rectangular 1.
  2. adjectiu Dit del triangle que té un angle recte.
  3. adjectiu Dit del trapezi que té dos angles rectes.
  4. masculí Paral·lelogram que té els quatre angles rectes.