■ referència

Partició sil·làbica: re_fe_rèn_ci_a
Etimologia: de referent 1a font: 1766
    femení
    1. Acció de referir o de referir-se;
    2. l’efecte. Segons referència, ells encara no han arribat.
    3. amb (o en) referència a locució prepositiva Quant a, pel que fa a.
    4. fer referència a (una cosa) Referir-s’hi.
    5. punt de referència Dada, document, etc., a partir del qual hom inicia o continua l’estudi d’una cosa.
  2. [generalment en pl] Informe que, tocant a la probitat, la solvència, etc., d’una persona, dona algú a una tercera persona. Del sol·licitant, en tenim excel·lents referències.
  3. Indicació feta en un text, aclarida sovint per una nota i mitjançant la qual hom remet a un altre text, d’una altra obra o de la pròpia obra de què es tracta, sobretot si hom no en fa la citació.
  4. automàtica, automació Magnitud o senyal que serveix com a element de comparació en un regulador automàtic.
  5. lingüística Relació entre un signe i el referent que designa.
  6. home (o dona) de referència alimentació, indústries alimentàries Home o dona respecte als quals són calculades les necessitats energètiques dels diversos individus.
  7. sistema de referència matemàtiques Referencial.