■ regeneració

Partició sil·làbica: re_ge_ne_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. regeneratio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    femení
    1. Acció de regenerar o de regenerar-se;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia
    1. Conjunt de processos que menen a la restitució més o menys completa d’un òrgan, els quals s’engeguen per la pèrdua accidental, total o parcial, de l’òrgan.
    2. regeneració atípica Regeneració relacionada amb la hipertròfia compensadora, que s’esdevé quan, havent extirpat part d’un òrgan complex, no es dona una regeneració pròpiament dita, puix que no es restableix la forma original, però les cèl·lules que resten es divideixen activament i restitueixen almenys la grandària i el pes original.
    3. regeneració fisiològica Aportació continuada a l’organisme d’elements que són periòdicament destruïts i renovats.
    4. regeneració traumàtica Reconstitució de les parts del cos que han estat escindides, de manera que cada part pot regenerar un individu sencer, com fan els platihelmints.
  3. histologia Renovació o reparació d’un teixit o de parts desaparegudes.
  4. religió i ètica Renovament, renaixement moral, canvi radical en bé, d’un individu o d’un grup.
  5. tecnologia Reciclatge.
  6. teologia i Bíblia Renaixement a la vida espiritual pel baptisme (anomenat també sagrament de la regeneració).