■ relaxació

Partició sil·làbica: re_la_xa_ci_ó
Etimologia: del ll. relaxatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    femení
    1. Acció de relaxar o de relaxar-se;
    2. l’efecte.
  2. electrònica Tipus d’oscil·lació elèctrica en què l’amplitud augmenta lentament i progressivament des d’un valor inicial fixat fins a un valor final determinat, i bruscament retorna al valor inicial.
    1. fisiologia animal Disminució de la tensió (estat oposat a la contracció).
    2. patologia Minva d’un dolor.
  4. història eclesiàstica Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.