■ religiós
| | religiosa

Partició sil·làbica: re_li_gi_ós
Etimologia: del ll. religiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la religió o a una religió. Sentiments religiosos. Creences religioses.
    2. Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa.
    3. Conforme als ritus de la religió, per oposició a civil. Matrimoni religiós.
  2. dret canònic
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un orde o congregació. Orde religiós.
    2. masculí i femení Membre d’un orde o una congregació religiosa. Un religiós.
  3. música religiosa música Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.