■ repicar

Etimologia: de picar 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
    1. Tornar a picar o picar insistentment una cosa. Repicar un clau que ha sortit una mica. Repicar puntes de clau sobre un tauló.
    2. especialment indústries del calçat Picar de nou els punts de la sola d’una sabata quan és acabada del tot.
    3. especialment construcció Tornar a picar la pedra d’una paret, d’una pilastra, etc., quan ha esdevingut massa llisa, amb martells o altres eines.
    4. fer-se repicar col·loquialment Suportar una contrarietat, una conseqüència desagradable. No m’has volgut escoltar; ara, fes-te repicar!
    1. Tocar les campanes, sense ventar-les, a tocs breus i repetits de batall, en senyal de festa.
    2. repicar i anar a la processó Fer alhora, pretesament, dues coses incompatibles. Voler repicar i anar a la processó no pot ser.
    1. Duplicar, copiar, per transferència d’un suport material a un altre.
    2. electroacústica Transferir el contingut d’una cinta magnetofònica, de vídeo, etc., a una altra.
    3. indústria tèxtil Picar de nou un dibuix jacquard, copiant-lo directament dels cartons picats valent-se d’un estergidor.