Es mostren 2 resultats

■ reptar1

reptar

Homòfon: raptar
Etimologia: del ll. reputare ‘calcular; reflexionar; fer un retret, acusar’ 1a font: 1225
    verb transitiu
    1. Reprendre algú tirant-li en cara una falta, etc.
    2. antigament Acusar d’un crim, d’una mala acció.
  2. Provocar a lluitar; desafiar. Va reptar els altres a igualar la seva marca. Si t’ha reptat, accepta i enfronta-t’hi.
  3. Reprendre, renyar algú per una falta, per una mala acció.


    4. Vegeu també:
    reptar2

■ reptar1

verb transitiu Reprendre algú tirant-li en cara una falta, etc antigament Acusar d’un crim, d’una mala acció Provocar a lluitar desafiar Va reptar els altres a igualar la seva marca Si t’ha reptat, accepta i enfronta-t’hi Reprendre, renyar algú per una falta, per una mala acció Vegeu també reptar 2
Informació complementària
Traducció

■ reptar2

reptar

Homòfon: raptar
Etimologia: del ll. reptare, íd., freqüentatiu del ll. repĕre, íd.
    verb intransitiu
  1. Moure’s d’un lloc a un altre un rèptil, per reptació. El llangardaix reptava per la paret.
  2. Caminar, un animal, una persona, arrossegant-se, de manera semblant a un rèptil. Els soldats havien de reptar.


    3. Vegeu també:
    reptar1

■ reptar2

verb intransitiu Moure’s d’un lloc a un altre un rèptil, per reptació El llangardaix reptava per la paret Caminar, un animal, una persona, arrossegant-se, de manera semblant a un rèptil Els soldats havien de reptar Vegeu també reptar 1
Informació complementària
Traducció