<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roig</title>
Accessory
Partició sil·làbica: roig
Etimologia: del ll. vg. *ruiu, ll. cl. rŭbeus, -a, -um, íd., der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’ 1a font: s. XIII, Vides
Etimologia: del ll. vg. *ruiu, ll. cl. rŭbeus, -a, -um, íd., der. de ruber, -bra, -brum ‘vermell’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
-
adjectiu
- Vermell tirant a groc. De color roig.
- anatomia animal i antropologia física Dit del cabell o del pèl que, a causa d’una pigmentació característica de la melanina, és de color roig.
- adjectiu i masculí i femení història i ciències polítiques Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
- masculí òptica Vermell.
- roig de cacau alimentació, indústries alimentàries Substància complexa polifenòlica que es produeix en fermentar les llavors de cacau.
- roig neutre biologia Matèria colorant utilitzada com a indicador de pH.