Es mostren 3 resultats

■ ruca1

ruca

Etimologia: de ruc2
femení zoologia Somera.


Vegeu també:
ruca2

■ ruca1

femení zoologia Somera Vegeu també ruca 2
Traducció

■ ruca2

ruca

Etimologia: del ll. cient. eruca
    femení
  1. botànica Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Eruca sativa), de fulles lirades o pinnatífides, flors blanquinoses o groguenques i fruits en síliqua, amb un bec ensiforme.
  2. plural col·loquialment
    1. Pèls curts que neixen al clatell.
    2. tenir (o criar) ruques al clatell figuradament Tenir llana al clatell.
    3. treure les ruques del clatell (a algú) figuradament Treure la llana del clatell.


    3. Vegeu també:
    ruca1

■ ruca2

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes Eruca sativa , de fulles lirades o pinnatífides, flors blanquinoses o groguenques i fruits en síliqua, amb un bec ensiforme plural colloquialment Pèls curts que neixen al clatell tenir o criar ruques al clatell figuradament Tenir llana al clatell treure les ruques del clatell a algú figuradament Treure la llana del clatell Vegeu també ruca 1
Traducció

■ ruc2 | ruca

ruc

Etimologia: d’origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d’un crit adreçat a l’animal de creació expressiva 1a font: 1371
  1. masculí zoologia Ase mascle.
  2. adjectiu i masculí i femení figuradament Dit de la persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent. Ésser més ruc que un sabatot.


    3. Vegeu també:
    ruc1

■ ruc2 | ruca

masculí zoologia Ase mascle adjectiu i masculí i femení figuradament Dit de la persona d’enteniment obtús, no gens intelligent Ésser més ruc que un sabatot Vegeu també ruc 1
Informació complementària
Traducció