■ sàlvia

Partició sil·làbica: sàl_vi_a
Etimologia: del ll. salvia, íd., der. de salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: s. XV
    femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Mata de la família de les labiades (Salvia officinalis), de fulles oblongues o lanceolades i flors blavoses violades, molt emprada com a planta medicinal.
  2. sàlvia borda Salvió.
  3. sàlvia romana Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades (Salvia sclarea), robusta, vellosa, aromàtica, de fulles ovades, flors liles o blaves i que té virtuts remeieres anàlogues a la sàlvia.