■ sabor

Etimologia: del ll. sapor, -ōris, íd., der. de sapĕre ‘tenir gust’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí o femení
    1. Propietat que tenen moltes coses d’afectar l’òrgan del gust o els òrgans del gust i de l’olfacte.
    2. alimentació, indústries alimentàries Característiques sapidoaromàtiques dels aliments. En terminologia alimentària, aroma, gust, sabor i tast poden ésser equívocs.
  2. fisiologia animal
    1. Sensació percebuda pel sentit del gust.
    2. per extensió Sensació produïda a la boca i percebuda principalment pels sentits del gust i de l’olfacte, però també pels receptors dolorosos, tàctils i tèrmics.
  3. figuradament Un poema de sabor clàssic. Aquesta sàtira no té cap sabor.
  4. partícules elementals Terme emprat per a distingir els diferents quarks o leptons.