■ sagnar

Etimologia: del ll. sanguĭnare, íd., que donà sangnar, escrit convencionalment sagnar 1a font: 1309
    verb
  1. transitiu
    1. terapèutica Practicar en algú una sagnia, treure-li sang, especialment a través d’una flebotomia. Abans hom sagnava sovint els malalts.
    2. per extensió Donar sortida, en tot o en part, al líquid contingut en un receptacle, obrint-li camí. El safareig es pot sagnar per aquests dos forats.
    3. per extensió agricultura Resinar.
    4. per extensió fusteria i metal·lúrgia Practicar sagnies a les peces de fusta o de metall.
    5. si m’haguessin sagnat, no me n’haurien tret gota Expressió que hom diu per indicar que va quedar molt esglaiat.
  2. intransitiu traumatologia
    1. Desprendre, perdre, degotar, sang. La ferida encara li sagna. Sagnar pel nas.
    2. sagnar el cor (a algú) figuradament Sentir un viu dolor.
  3. transitiu arts gràfiques Deixar l’espai en blanc amb què sol començar la primera línia d’un paràgraf o reservar altres espais en els marges de la caixa d’una pàgina. Aquest paràgraf s’hauria de sagnar dos quadratins.