■ salvar

Etimologia: del ll. td. salvare, íd., der. de salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Preservar, fer escapar de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol. Els nàufrags foren salvats per uns pescadors. No hi havia mitjà de salvar-se del fred.
    2. transitiu Salvar la vida. Salvar la pell. Gairebé ho han perdut tot: no han pogut salvar sinó la casa de Vallcarca.
    3. transitiu religió Atorgar, Déu o el diví, la salvació a algú.
    4. pronominal religió Assolir (o rebre, de Déu o el diví) algú la salvació.
  2. transitiu Conservar intacte. Salvar l’honor.
  3. transitiu Exculpar.
  4. transitiu Vèncer un obstacle, evitar una dificultat, un inconvenient, un risc. Salvar un rec d’un salt. Hem pogut salvar totes les dificultats.