■ sapastre
| | sapastra

Etimologia: deriv. de sapo, mot cast., port. i basc, d’origen incert, potser preromà, existent també en cat. ant. i dial., amb influx de mots com pillastre i anàlegs, que pogué arribar al cat. a través dels pastors semibascos del Pirineu 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que fa la feina malament.
    2. Malfeiner amb qui hom no pot comptar.
  2. Beneitó, ximplet, curt de gambals.