Es mostren 4 resultats

■ serva1

serva

Etimologia: de serf
femení Femení de serf.


Vegeu també:
serva2
serva3

■ serva1

femení Femení de serf Vegeu també serva 2 serva 3
Traducció

■ serva2

serva

Etimologia: probablement en relació amb el ll. sorba, pl. del neutre sorbum, íd., amb alteració de la primera vocal per influx d’algun altre mot, potser el cèlt. s(u)eruos ‘aspre, amarg’ 1a font: s. XIII, Arnau
femení botànica Fruit del server.


Vegeu també:
serva1
serva3

■ serva2

femení botànica Fruit del server Vegeu també serva 1 serva 3
Traducció

serva3

serva

Homòfon: cerva
Etimologia: de servar
    femení
  1. Acció de servar.
  2. Conserva. Tomàquets de serva.
    1. nàutica Acció de mantenir l’equilibri, d’estar en bona posició per a navegar. La barca no té serva, està sense serva.
    2. perdre la serva Perdre l’equilibri, estar exposat a caure.


    4. Vegeu també:
    serva1
    serva2

serva3

femení Acció de servar Conserva Tomàquets de serva nàutica Acció de mantenir l’equilibri, d’estar en bona posició per a navegar La barca no té serva, està sense serva perdre la serva Perdre l’equilibri, estar exposat a caure Vegeu també serva 1 serva 2

■ serf | serva

serf

Etimologia: del ll. servus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
  1. El qui no és de condició lliure.
  2. especialment història Home sotmès a la situació de servitud, anomenat també, sovint, serf de la gleva.

■ serf | serva

masculí i femení El qui no és de condició lliure especialment història Home sotmès a la situació de servitud, anomenat també, sovint, serf de la gleva
Informació complementària
Traducció