■ sincronització

Partició sil·làbica: sin_cro_nit_za_ci_ó
Etimologia: de sincronitzar
    femení
    1. Acció de sincronitzar;
    2. l’efecte.
  2. cinematografia Correspondència absoluta entre la imatge visual i el so en una pel·lícula cinematogràfica.
  3. electrotècnia Procediment consistent a posar en sincronisme dues màquines síncrones no unides mecànicament.
  4. televisió Correlació perfecta entre l’anàlisi de la imatge a l’emissió i la síntesi a la recepció, per tal que hi hagi sincronisme.