■ sobreeiximent

Partició sil·làbica: so_bre_ei_xi_ment
Etimologia: de sobreeixir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de sobreeixir;
    2. l’efecte.
  2. informàtica Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.