■ soltar

Homòfon: sultà
Etimologia: de solt 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Deixar anar allò que estava agafat, retingut. Després de dos dies, els soltaren de la presó.
  2. Donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte, difícil. Blanquerna soltava les qüestions amb vives raons.