■ sufocar

Etimologia: del ll. suffocare, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    verb transitiu
  1. Impedir, dificultar, la respiració a algú. Feia una calor que sufocava.
    1. Apagar, extingir. Sufocar un incendi.
    2. figuradament Sufocar un tumult.
  3. Fer sortir a algú els colors a la cara avergonyint-lo, fent-li retrets, mirant-lo insistentment, etc. Aquells retrets la sufocaren.