■ supí
| | supina

Etimologia: del ll. supinum ‘girat cap amunt’
  1. adjectiu
    1. Ajagut d’esquena, de sobines.
    2. mans supines Mans amb el palmell mirant cap a dalt.
  2. adjectiu i masculí lingüística Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
  3. ignorància supina Ignorància molt gran i inexcusable.