■ suposició

Partició sil·làbica: su_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. suppositio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de suposar, hipòtesi. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició.
    2. Proposició que expressa allò que hom suposa.
    1. Accepció d’un terme en lloc d’un altre.
    2. lògica Propietat d’un nom, un terme, etc., en virtut de la qual aquests responen a un o més significats.
  3. dret penal
    1. Prevaricació o falsedat que comet el qui es dona una qualitat que no té, o s’arroga un fet del qual no és autor.
    2. Delicte comès pels qui fingeixen que un infant ha nascut d’una dona que no n’és la mare, amb la qual cosa alteren l’estat civil de l’infant.
  4. de suposició De molta categoria, que suposa o representa molt. Persones, gent, de suposició.