Es mostren 2 resultats

■ tió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tió</title>

Partició sil·làbica: ti_ó
Etimologia: del ll. tītio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.
  2. folklore Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.

■ tió

masculí Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat folklore Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals Fer cagar el tió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tio-

■ tio-

química Forma prefixada del mot grec theĩon , que significa ‘sofre’ i que, anteposat al nom d’un compost o classe funcional, indica la substitució d’oxigen per sofre Ex tiofenol