Es mostren 2 resultats

■ tinent1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinent</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tenens, -ntis, part. pres. de tenēre ‘tenir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té o posseeix una cosa.
  2. adjectiu Que té una determinada cabuda.
  3. adjectiu Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo.
  4. masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa.
  5. masculí
    1. antigament Suport, peça de sosteniment.
    2. heràldica Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut.
  6. masculí Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc.



    7. Vegeu també:
    tinent2

■ tinent1

adjectiu Que té o posseeix una cosa adjectiu Que té una determinada cabuda adjectiu Que resisteix a qualsevol esforç que tendeixi a deformar-lo masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa masculí antigament Suport, peça de sosteniment heràldica Cadascuna de les figures humanes que aguanten o acompanyen un escut masculí Roca o tot altre obstacle on és fàcil que s’enganxin els ormeigs de pesca, etc Vegeu també tinent 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinent2
| tinenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tinent</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. tinent1
    masculí i femení
    1. Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament és d’un altre, que obra en lloc i representació d’un altre. Tinent d’alcalde.
    2. tinent de corregidor història Alcalde major.
  2. organització militar i història
    1. Denominació genèrica, emprada en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars.
    2. Grau militar entre els d’alferes i capità.
    3. antigament Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa.
    4. antigament Auxiliar de capità general d’artilleria.
    5. primer tinent Nom amb què també ha estat conegut el tinent.
    6. segon tinent Nom amb què també ha estat conegut l’alferes.
    7. tinent coronel En l’exèrcit espanyol, cap o oficial superior militar entre el comandant i el coronel.
    8. tinent de navili marina de guerra Oficial de marina de grau equivalent al de capità de l’exèrcit.
    9. tinent de rei antigament Oficial militar que tenia el comandament d’una plaça o ciutat en substitució del governador.
    10. tinent general Grau del cos de generals immediatament inferior al de capità general i superior al de general de divisió.



    3. Vegeu també:
    tinent1

■ tinent2
| tinenta

masculí i femení Persona que ocupa el lloc o càrrec que pròpiament és d’un altre, que obra en lloc i representació d’un altre Tinent d’alcalde tinent de corregidor història Alcalde major organització militar i història Denominació genèrica, emprada en l’exèrcit i l’armada per a designar diverses categories o graus militars Grau militar entre els d’alferes i capità antigament Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa antigament Auxiliar de capità general d’artilleria primer tinent Nom amb què també ha estat conegut el …
Informació complementària
Traducció