Es mostren 3 resultats

■ tità

tità

Homòfon: titar
Etimologia: del ll. Titan, i aquest, del gr. Titãn, personatge mitològic gegantí 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
  2. Home d’una gran potència física o intel·lectual.
  3. manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic.

■ tità

masculí mitologia En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants Home d’una gran potència física o intellectual manutenció, emmagatzematge i tecnologia Grua pòrtic
Informació complementària
Traducció

■ tita1

tita

Etimologia: de tit
    femení
  1. Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general.
  2. plural Crit amb què hom crida les gallines.
  3. ornitologia Polla díndia.
  4. col·loquialment Penis.


    5. Vegeu també:
    tita2

■ tita1

femení Nom infantívol de la gallina o de l’aviram en general plural Crit amb què hom crida les gallines ornitologia Polla díndia colloquialment Penis Vegeu també tita 2
Traducció

■ tita2

tita

Etimologia: v. tita1
femení zoologia Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids (Sipunculus nudus), de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars.


Vegeu també:
tita1

■ tita2

femení zoologia Metazou del grup dels sipunculoïdeus, de la família dels sipuncúlids Sipunculus nudus , de cos nu amb la superfície llisa i amb solcs longitudinals circulars Vegeu també tita 1
Traducció