■ transformació

Partició sil·làbica: trans_for_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. transformatio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de transformar o de transformar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret Canvi experimentat per una obligació o per un dret sense que resti alterat en substància.
  3. esports En el rugbi, xut de transformació.
  4. genètica
    1. microbiologia Mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris, segons el qual els receptors sofreixen modificacions en llurs propietats genètiques en adquirir molècules d’ADN lliures en el medi.
    2. patologia Adquisició de característiques canceroses per part d’una cèl·lula d’un organisme.
  5. lingüística En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una oració de l’estructura profunda a la superficial.
  6. matemàtiques Aplicació bijectiva d’un conjunt en un altre o en ell mateix.
  7. termodinàmica Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.