■ trofeu

Partició sil·làbica: tro_feu
Etimologia: del b. ll. trophaeum, ll. cl. tropaeum, i aquest, del gr. trópaion ‘monument fet amb les desferres de l’enemic al lloc de la derrota’, der. de tropḗ ‘girada, retirada, derrota’. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. història Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut.
  2. arquitectura
    1. Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica.
    2. per extensió Motiu ornamental constituït per la representació d’elements naturalistes (armes, flors, fruita, etc.), disposats diversament però tendint a oferir un aspecte d’unitat i d’eurítmia.
  3. cinegètica Armes i despulles d’un animal abatut conservades com a record de caça. És anomenat també trofeu de caça.
  4. esports
    1. Objecte de valor —generalment una copa— que un club esportiu o un esportista rep com a recompensa simbòlica per la seva victòria.
    2. Competició esportiva. S’ha celebrat el trofeu Joan Gamper.