■ trontollar

Etimologia: d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós 1a font: c. 1500
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.
    2. figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern.
  2. transitiu
    1. Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.
    2. Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.