Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ vagar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: vegà
Etimologia: del ll. vacare ‘estar buit, ociós’ 1a font: s. XIV, Llull

verb

intransitiu

Vacar.
Tenir temps, algú, de fer alguna cosa. Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix. A veure quan us vagarà d’endreçar aquests llibres!

Vegeu també:

vagar²

■ vagar¹

verb intransitiu Vacar Tenir temps, algú, de fer alguna cosa Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix A veure quan us vagarà d’endreçar aquests llibres Vegeu també vagar 2

■ vagar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: vegà
Etimologia: del ll. vagare, íd. 1a font: c. 1460

verb

intransitiu

Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc. Vagar pels carrers.
per extensió Vagar els núvols pel cel.
figuradament Deixar vagar els pensaments.

Vegeu també:

vagar¹

verb intransitiu Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc Vagar pels carrers per extensió Vagar els núvols pel cel figuradament Deixar vagar els pensaments Vegeu també vagar 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ vagar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

■ vagar¹

■ vagar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

■ vagar²

Qui som?

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ vagar1

■ vagar1

■ vagar2

■ vagar2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ vagar¹

■ vagar¹

■ vagar²

■ vagar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia