■ ventar

Etimologia: de vent 1a font: s. XIV
    verb
  1. intransitiu Fer vent, ventejar.
  2. transitiu
    1. Sotmetre a l’acció del vent, espargir per la força del vent. Antigament cremaven els heretges i en ventaven les cendres.
    2. agricultura Tirar enlaire la batuda perquè el vent separi el gra de la palla, les volves, etc. Ventar la batuda. Una forca de ventar.
    1. transitiu Fer artificialment vent que actuï sobre algú o alguna cosa. Ventar el foc amb el ventall. Ventar les mosques amb un drap perquè fugin.
    2. pronominal Ventar-se amb un diari.
    3. transitiu agricultura Netejar el gra separant-lo de les impureses que l’acompanyen, sotmetent-lo a la ventadora. Ventar les mongetes.
    4. màquina de ventar agricultura Màquina ventadora.
  4. transitiu
    1. Moure repetidament d’un costat a l’altre, brandar. Ventar la cua un animal. Ventar l’espasa.
    2. Brandar la campana no movent solament el batall, sinó invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seva posició normal, repetidament.
    1. transitiu Pegar, donar, clavar. Ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu.
    2. transitiu per extensió Executar, fer, una acció. Venta revolada i se’n va.
    3. pronominal Es va ventar a córrer com un esperitat.