Es mostren 3 resultats

vermell1

vermell

Accessory
Etimologia: v. vermell2
Body
    masculí
  1. òptica Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja.
    1. Matèria colorant vermella.
    2. vermell Congo química analítica, química orgànica i colorants Colorant azoic.
    3. vermell d’alitzarina química orgànica i colorants Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
    4. vermell de p-nitroanilina química orgànica i colorants Colorant azoic al glaç, conegut també com a vermell para o vermell al glaç.
    5. vermell turc química orgànica i colorants Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.


  2. Vegeu també:
    vermell2

vermell1

vermell2 | vermella

vermell

Accessory
Etimologia: del ll. vermĭcŭlus, dimin. de vermis ‘cuc’, aplicat també en ll. a la cotxinilla, d’on extreien un colorant per produir el color escarlata 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    adjectiu
  1. Del color de la sang arterial, de les roselles. Vermell de cara. Tornar-se vermell. Vermell com un pebrot, com un tomàquet.
  2. Roent. Un ferro vermell.


  3. Vegeu també:
    vermell1

vermell2 | vermella

tioindi, vermell de

tioindi, vermell de

Accessory
Partició sil·làbica: ti_o_in_di
Body
química orgànica i colorants Colorant de tina que hom obté per oxidació del tioindoxil amb hexacianoferrat III de potassi.

tioindi, vermell de