Es mostren 3 resultats

■ victorià
| victoriana

■ victorià
| victoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a sobirans anomenats Víctor o Victòria especialment Dit de l’època de la història britànica corresponent al regnat de Victòria I
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victòria1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del ll. victoria, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Acció de vèncer o de guanyar (un enemic, un antagonista, un adversari) en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc. La victòria dels portuguesos sobre els castellans. La victòria dels jugadors anglesos. Guanyar, emportar-se la victòria.
    2. Crit del qui s’ha emportat la victòria.
    3. cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n. Tots cantaven victòria.
    4. corona (o llorer, o palma) de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
    5. victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge.
  2. art Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.



    3. Vegeu també:
    victòria2

■ victòria1

femení Acció de vèncer o de guanyar un enemic, un antagonista, un adversari en una guerra, una batalla, una lluita, una competició, etc La victòria dels portuguesos sobre els castellans La victòria dels jugadors anglesos Guanyar, emportar-se la victòria Crit del qui s’ha emportat la victòria cantar victòria Celebrar una victòria, gloriejar-se’n Tots cantaven victòria corona o llorer , o palma de victòria Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs victòria pírrica Victòria que no aporta cap avantatge art Representació plàstica de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victòria2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del nom de la reina Victòria I d’Anglaterra [1837-1901]
    femení
  1. botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies (Victoria sp), rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses.
  2. transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat.



    3. Vegeu també:
    victòria1

■ victòria2

femení botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies Victoria sp , rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat Vegeu també victòria 1
Traducció