■ vigilant

Etimologia: del ll. vigilans, -ntis, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que vigila.
  2. masculí i femení
    1. Encarregat professional de vigilar cases, establiments, etc., quan són tancats, i els carrers quan són poc freqüentats.
    2. vigilant jurat Guarda jurat.
    3. vigilant nocturn Funcionari encarregat de la vigilància nocturna a les ciutats.